Amor impossible

Tot va començar a un poble molt petit de l'antiga Xina, un noi i una noia que es volien, però el seu pare no deixaria per res es relacionessin...

-Noi- Però jo t'estimo!
-Noia- Ja ho sé, però el meu pare no  em deixarà estar amb tu mai...
-Noi- I si fugim junts?
-Noia- Ens enxamparien...Hem de buscar una altra solució
-Noi- Ja...I si ho connfessem?
-Noia- Ni de broma, em castigarien infinitament.
-Noi- No creus que el teu pare sigui tant dolent,no?
-Noia- No el coneixes...
-Pare- Què està passant aquí, i qui ets tu?
-Noi- Jo...Sóc en Pau.
-Pare- I què m'importa a mi? Aparta't de la meva filla!-va dir treient foc pels queixals
-Noia- Pare!
-Pare-  Què! Ell no és apropiat per a tu.
-Noia- Sí que ho és!
-Pau- Sí que ho sóc!
-Pare- No ho és! És mala gent...
-Pau- No sóc mala gent, només perquè no et caigui bé no he de ser mala gent.

El pare va marxar per la porta amb llàgrimes a les galtes.